dilluns, 19 de juny de 2017

Emocions tòxiques a les cures

Cuidar a un familiar duu associat el risc de la possible aparició de canvis o trastorns de l'estat d'ànim, i paral·lelament, la possible aparició de pensaments erronis.

Quant menys sigui el suport que rep una persona cuidadora familiar per desenvolupar les seves tasques d'ajuda, majors seran la freqüència i la intensitat amb que es tendeixen a experimentar aquests pensaments i estats d'ànim.
Conèixer quines són les conseqüències no planificades de cuidar a un familiar, és bàsic per afrontar-les. Saber que aquests estats d'ànim, pensaments i sentiments són comuns, ens permetrà identificar-los de manera precoç per poder establir solucions o alternatives abans de que representin un problema greu. 
Resultado de imagen de emociones basicas dibujos
La culpa sol aparèixer quan creiem que els nostres sentiments, opinions o accions no són les correctes. En el cas de les persones cuidadores és freqüent que tinguem la sensació de que els nostres esforços i implicació en cuidar no són els suficients.
En aquesta segona qüestió, l'auto imposició de fer o haver de fer més del que ja es fa, implica un augment exponencial de la càrrega que les persones cuidadores experimenten, molt per sobre de la càrrega "normal", que inclou qualsevol context de cures.

La ràbia és un altre sentiment freqüent en les persones cuidadores. La causa d'això és que el context de cures conté elements i genera situacions que fan que puguin aparèixer i es reforcin els sentiments de ràbia:
  • Quan el nostre rol de persona cuidadora és imposat o no l'hem triat.
  • La situació de pèrdua i merma de capacitats i autonomia del nostre ésser estimat.
  • Pel paper de terceres persones: manca d'implicació, incomprensió, judicis i crítiques sobre les nostres cures i atencions, etc.
El ressentiment o rancor: la càrrega que soporten les persones cuidadores, l'esforç físic, emocional i en temps, que exigeix cuidar un familiar, o quan es dóna la imposició de cuidar, les modificacions en la vida quotidiana que hem d'adoptar i la reelaboració dels nostres plans de vida per ajustar-los a les cures poden dur a que el cuidador experimenti ressentiment cap al familiar amb dependència.
En aquests sentiments jugar un paper principal el grau de suport o ajudes del que gaudeix la persona cuidadora.Prendre distància de les situacions que generalment ens provoquen aquest tipus de sentiments o emocions, i expressar el que sentim a les nostres persones de confiança són elements claus per la resolució d'aquests conflictes.

La soledatl'exigència de temps que suposa cuidar ens deixa poc marge per relacionar-nos amb altres persones. I a més, la pròpia càrrega de feina de les cures ens pot generar dificultats per gaudir del temps compartit amb altres persones: apatia, desgana, culpabilitat, no voler avorrir als altres amb els nostres problemes, etc.
Les capacitats i estructures cognitives de les persones aïllades són diferents d'aquelles que tenen una vida social satisfactòria. La salut social és una part de la salut tant important com la física o la mental.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada