dimarts, 8 de novembre de 2016

Com gestionar les renúncies

Haver de renunciar a aspectes de la pròpia vida pot provocar en el cuidador o cuidadora sentiments de ràbia i irritabilitat.

https://www.flickr.com
Convertir-se en cuidador o cuidadora implica assumir un nou rol i requereix de tot un procés d’adaptació a aquesta nova situació sovint inesperada i també no triada.

Aquesta nova situació suposa canvis i alguns d’ells impliquen renunciar a aspectes de la nostra vida d’abans d’esdevenir cuidadors (reduir la feina, renunciar a part de la vida personal però cuidar al nostra familiar, etc.).

Quan pensem en la figura del cuidador a molts de nosaltres ens pot venir al cap que  ha de ser algú pacient, generós i fort. I aquesta imatge de cuidador pot venir d’idees populars,  de conviccions religioses,…però sobretot ve de les nostres pròpies experiències familiars.

Certament hi han familiars amb molta fortalesa que representen aquests ideals (que sembla que mai se’ls hi acaba l’energia, que poden amb tot… i tenen una dedicació total i sembla que no perciben o no es paren a pensar en el sacrificis personals que realitzen).

Tot i així podem dir que són poques les persones que poden comportar-se així durant molts anys… la realitat és que és que el sacrifici quasi sempre exigeix un preu… i si només cuidant esgotem les energies a diari arribarà un dia que la capacitat d’entrega es redueix.

La majoria dels cuidadors acostumen a sentir-se molestos, en algun moment, pels sacrificis que la tasca de cuidar els hi exigeix.

Renunciar al temps personal, a les aficcions, a la dedicació laboral,… pot resultar irritant com els hi succeeix a moltes persones. No és que no ho vulguis fer, o no estimis al teu familiar,… el que succeix és que no pots avocar-te a tenir cura d’un familiar sense sentir el dolor d’haver de fer canvis rellevants en la teva vida.... I fas intents per cuidar i conservar la teva identitat al mateix.

Com ens podem afrontar als sacrificis de la millor manera possible?

Prendre decisions conscients.
Això ens permet sentir cert control davant d’aquesta situació negativa.
Els sacrificis no deixen de ser difícils, pero el fet d’escollir-los en certa mesura els fa més acceptables.

Buscar suports.
Demanar ajuda implica també mostrar-se dèbil i perdre ser poder però també permet recarregar energies.

Rebre reconeixement (d’allò que es fa), compansió (per les dificultats de la situació) i recolzament (dels motius pels quals un fa el que fa).

Aquests aspectes d’ajuda es poden rebre del familiar cuidat, de la resta de familiars, els veïns, coneguts, amics… i en els grups de suport… que són espais molt recomenables per treballar les renúncies.

Res del que hem comentat canvia el dia a dia però sentir cert control, sentir-se comprès, apreciat i ajudat fa que les renúncies siguin més fàcils de portar.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada