dimecres, 25 de novembre de 2015

Transformar la culpa en responsabilitat

El sentiment de culpa transformat en responsabilitat millora el benestar emocional dels cuidadors i cuidadores.


La culpa és un sentiment sovint compartit per les persones cuidadores tot i que el motiu pot variar depenent de cada cuidador o cuidadora.

Per exemple, alguns cuidadors es poden sentir culpables perquè creuen que poden fer més d'allò que estan fent al familiar que cuiden, d'altres se senten culpables per les seves reaccions davant determinades situacions o perquè han discutit o han sorgit conflictes en l'entorn familiar fruit del tenir cura, altres es senten culpables quan es dediquen temps a ells mateixos o perquè descuiden altres obligacions,... la llista de motius pot ser molt extensa.

Però, independentment del motiu el que es pot dir que la culpa sorgeix quan considerem que les nostres accions o pensaments són equivocats o “dolents” i ens ho retreiem, és a dir, ens sentim
responsables d’una realitat no desitjada perquè interpretem que ha estat provocada per alguna cosa que hem fet o que no hem fet, que hem dit o pensat, etc.


El sentiment de culpa és com un radar que s’activa quan no hem seguit el que podríem dir el nostre codi de conducta, és a dir, quan no hem fet allò que podem considerar moral o èticament acceptable. I té una utilitat, ja que regula les conductes de les persones per tal que no siguin nocives ni per ells ni pels altres. 

Per tant, el problema no és experimentar la culpa, sinó com la gestionem.


"Per tal que el sentiment de culpa ens serveixi d'ajuda cal utilizar-ho com un mitjà d'aprenentatge"
Si la utilitzem per castigar-nos per haver estat "dolents", ens podem sentir molt malament ja que la culpa és un sentiment que ens consumeix molta energia i és molt destructiu...no ens permet apreciar la nostra qualitat i les nostres capacitats com a cuidadors, no ens permet considerar que la millora del nostre familiar és una conseqüència de la cura que tenim d'ell...en definitiva, afecta marcadament a la nostra autoestima.

 


Per tal que aquest sentiment ens serveixi d'ajuda, cal utilitzar-ho com un mitjà d’aprenentatge.

I com ho podem fer?

Diferenciant el que jo “sóc” del que jo “faig”, és a dir, com a cuidador a vegades em puc equivocar, puc perdre el control, em puc desbordar,... però això no em converteix en una mala persona o en un mal cuidador.

A més quan transformem la culpa en responsabilitat no només posem la mirada en allò que considerem que ens hem equivocat sense confondre-ho amb el que nosaltres som, sinó també en allò què podem fer.

De fet, es tracta d’identificar per què ens sentim culpables i en quina situació i veure què podem fer o canviar en properes ocasions.

...Potser haig de canviar la manera de parlar-li, o haig de modificar la idea que tinc de cuidar, o potser haig d'acceptar que cuidar implica també cuidar-se, o simplement el que puc fer és disculpar-me, o millorar el meu autocontrol, o buscar moments per relaxar-me, o demanar ajuda,...

Aquests canvis no només milloraran la nostra tasca com a cuidadors o cuidadores sinó que també ens sentirem més satisfets amb nosaltres.

Endavant amb aquest aprenentatge transformador!
 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada