dimecres, 21 de gener de 2015

Posar límits al tenir cura

Cuidar-se com a cuidador o cuidadora implica posar límits al tenir cura.

Font: Google Images


Estar atents a les necessitats del familiar en situació de dependència i atendre-les és una de les tasques principals de les persones cuidadores.
 
Però, en algunes ocasions, es pot donar que el familiar cuidat faci demandes o sol·liciti atencions d'una intensitat o nivell que no es relaciona amb les seves necessitats reals. Alguns exemples poden ser que demani ajuda per realitzar activitats que pot fer sense ajuda, que no vulgui ajudes com caminadors, cadires de rodes, etc. que fan més fàcil la tasca de cuidar, que retregui al cuidador o cuidadora que no el cuida prou bé o que es negui a que el cuidin altres persones que no sigui el cuidador o cuidadora principal.
 
Sovint, tot això, va succeint de manera gradual i fa que la persona cuidadora pràcticament no s'anadoni del que està passant, però, en canvi, percep que cada cop se sent més molesta o frustada amb el familiar que cuida.
 
"Sentir afecte cap a la persona que un cuida no implica necessàriament atendre demandes excessives”.
 
A tot això es suma que, a vegades, sota la dificultat de dir "no" s'amaguen creences poc racionals com "si realment l'estimo, deuria de fer tot el que em demana" o "amb tot el que està passant no deuria d'enfadar-me amb ella" que ens poden provocar sentiments de culpa. Tot això pot fer que la persona cuidadora oblidi que no només té obligacions sinó també té drets i dir "no" quan ho consideri és un d'ells.
És en aquestes situacions quan, es fa necessari posar límits i aprendre a dir "no" de forma adequada, és a dir, sense que la persona cuidadora es senti culpable i sense ferir al familiar cuidat.

I com fer-ho?
 
  • Escoltar atentament el que se'ns demanar (ex. "En què vols que t'ajudi?. Diga'm") i assegurar-nos que ho hem entès correctament (ex. "Vols que t'ajudi a guardar la teva roba al calaix").
  • Contestar directament explicant el motiu (ex. "Això ho pots fer tu sol. Ho sento però no t'ajudaré").
  • Repetir-ho si és necessari (ex. "Ho sento. No m'agradaria que t'enfadessis, però és que ho pots fer tu sol. Prova-ho").
  • Ser clar i evitar posar excuses com "és que ara no tinc temps" o donar evasives com "no t'entenc" o "no et sento".
 
Per últim, fomentar l'autonomia del familiar en situació de dependència i demanar ajuda a altres familiars són altres formes que ens ajudaran a posar límits al tenir cura.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada